
Sentir-se com a casa amb la participació d'amics, coneguts i saludats, que solia dir J. Pla, i un molt de desconeguts, va ser un plaer. El conte volia (i els implicats i implicades ho necessitàvem)un ambient càlid, desenfadat, innocent, reivindicatiu i tendre. Gràcies a totes i a tots per ser-hi. Per la vostra complicitat literària i humana.

Des del Botànic, mentre muntàvem la "paradeta" amb la cordial ajuda del personal del jardí, el matí començava a les ones de Ràdio 9, amb una dramatització del conte i una entrevista al programa d'Amàlia Garrigós. Després lectores i lectors, pares i mares, amigues i amics... Comencem! Diàleg Núria, Matilde i qui escriu. L'Enri filmava i el David prenia alguna foto. Apunts parisins de Mati, l'impremta també present i finalment, Isabel Mingo i Roser Martínez ens contaren
On són els arbres? I on són? al cor. Presentats en societat inicien el seu camí. Bona sort!