Bon Nadal!


El 22 vaig aprendre a fer pastissets de glòria a l'estil de La Ribera. Enriqueta me'n va ensenyar i fixeu-vos-hi... llàstima que el format digital no traspasse aromes! M'agraden els pastissets, són senzills i dolços. Antics, familiars i amistosos. Una tradició, la que comporten, que no hem de perdre: sobretaula diürna o nocturna, berenar, fora d'hora... però sempre al caliu de la conversa. Mil històries per contar (o escoltar, les millors).

Presentació: gràcies!



Sentir-se com a casa amb la participació d'amics, coneguts i saludats, que solia dir J. Pla, i un molt de desconeguts, va ser un plaer. El conte volia (i els implicats i implicades ho necessitàvem)un ambient càlid, desenfadat, innocent, reivindicatiu i tendre. Gràcies a totes i a tots per ser-hi. Per la vostra complicitat literària i humana.




Des del Botànic, mentre muntàvem la "paradeta" amb la cordial ajuda del personal del jardí, el matí començava a les ones de Ràdio 9, amb una dramatització del conte i una entrevista al programa d'Amàlia Garrigós. Després lectores i lectors, pares i mares, amigues i amics... Comencem! Diàleg Núria, Matilde i qui escriu. L'Enri filmava i el David prenia alguna foto. Apunts parisins de Mati, l'impremta també present i finalment, Isabel Mingo i Roser Martínez ens contaren On són els arbres? I on són? al cor. Presentats en societat inicien el seu camí. Bona sort!


Presentació a tocar!

Diumenge 13 de desembre al Jardí Botànic de València. 12 h del matí.

Ràdio 9

Si fa unes setmanes criticàvem la TVV pel seu oblit de la música en valencià, cal ara felicitar la tasca de Ràdio 9 per la seua inclusió de la nostra literatura a diversos magazines. Inclusió intel·ligent. Diumenge, les companyes d'Aigua en Cistella ens entrevistaren a Matilde i a mi, d'una banda, i al Francisco Collado, d'altra, per xarrar d'On són els arbres (relacionant el conte amb la cimera danesa del clima) i la novel·la "Un país al desert" amb l'actualitat del Sahara. Una conversa interessant, ben lluny de les frivolitats a què ens té acostumats la tele.

Foto dels primers lectors!!!

Amic i amiga ens envien aquesta simpàtica fotografia. Ens diuen que els han agradat molt els dibuixos, arribar al final del conte i veure com els protagonistes recuperen els arbres. Sabem que els pares estan treballant molt bé el conte amb ells. Moltes gràcies amics!!!!!!!

Vosaltres, lectores i lectors del bloc, també podeu enviar-nos les vostres fotos amb el conte. Animeu-vos!

Memorable concert a Llíria!

Ahir, dissabte 21 de novembre, l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria organitzava un... regal per fer memòria dels 400 anys de la cruel expulsió dels moriscos. I res millor perquè no tornen a produir-se situacions semblants, res millor contra les uniformitzacions empobridores i pel mestissatge cultural que un concert de fusió amb Miquel Gil, Pepe Botifarra, la Unió Musical de Llíria, l'orquestra àrab de Barcelona i David Pastor. Difícil de definir quant de bo. Mel. Precisament la manca de definició ja és en si mateix una definició. Les versions de Katà i el cant de batre brutals!
El pavelló d'esports de Llíria de gom a gom. Llàstima l'absència dels mitjans de comunicació (en valencià i castellà), i especial buit el de Canal 9. Potser era perquè es tractava de música valenciana?

On són els arbres? / ¿Y los árboles?



El nou conte que us anunciava ja ha eixit del forn! Es tracta d'un petit somni, d'un nuvolet de tendresa com les il·lustracions que podeu endevinar de Matilde Portalés. Text i dibuixos s'avenen tan bé que no em canse de llegir, rellegir i interrogar les imatges com quan berenava d'infant (entrepanet, sofà i conte).



Totes i tots esteu convidats a la Presentació que tindrà lloc el 13 de desembre a les 12:00 hores al Jardí Botànic de València.
Una bona excusa per trobar-nos i riure una estona.

Si voleu més informació podeu visitar:
La pàgina de la il·lustradora http://blog.matilina.com/
La pàgina de l'editorial http://bullent.blogspot.com/






L'Associació d'Editors del País Valencià m'ha fet arribar els videos de promoció exterior d'autors i llibres valencians, dins la campanya de "Valencian Books".

En aquest cas, jo vos convide a llegir "On són els arbres?"

Josep Chapa: 'On són els arbres? from AEPV on Vimeo.

Noves tecnologies, nous reptes

Cada vegada se'n parla més, del llibre electrònic. Té aventatges, caldrà adaptar-s'hi, venia pensant després d'una agradable entrevista amb el Juli Esteve. Però després de tindre entre mans el nou conte que editem al Bullent Matilde Portalés -il·lustracions- i jo, la sensació màgica del format, acariciar la portada, passar fulls... uau! No sé si la màquina freda... No crec.
N'he parlat amb companys i companyes, molts en tenen (ja amb 30 llibres a la memòria) i "piratejats". Repte: si en la música i cinema ja és habitual allò de baixar-se... També amb els llibres? És el que toca ara? A l'Antic Règim (nota professional) i societats amb nivell adquisitiu mitjà escàs o inexistent (contrastos) la difusió cultural (quantitat i qualitat, no parlem dels singulars propis, per favor) era i havia de ser escasa. Qui s'hi podia dedicar si no n'era possible sobreviure?
Vull dir, endavant, estalviem en cultura, si en definitiva sembla que els artistes deuen viure per amor a l'art. Encara tornarem a l'Edat Mitjana: sense consum, menor producció i sense producció la possibilitat de descobrir i trobar nous talents disminueix.
Doncs apa!

Sac de poemes, d'Isabel Mingo, fa segona edició. Felicitats a l'autora i als poetes lectors!

Amb cara de lluna
i pigues daurades
vestida de somnis
vas per les teulades
...
(la Nit)

Anunci: un nou conte !!!!

Amigues i amics,

no sé que em passa que de tant en tant tinc una enorme, bestial, descomunal necessitat de contactar amb els més petits (universos passats plens de llum, cançons, colors, perfums de taronger i de salnitre) i... plop! ix un conte.

Així ha estat una altra vegada, dins de poc podreu gaudir d'un nou conte. Ja en parlarem més endavant, de moment, deixem treballar a l'editorial (es busca il·lustrador/a).


Per Sant Jordi, xarrada a l'Escola Gavina: "l'escriptura com a necessitat d'expressió"


El passat 22 d'abril vaig trobar-me amb els/les alumnes de 2n i de 3r d'ESO per parlar sobre el fet d'escriure i publicar, així que vam poder reflexionar sobre la creació literària: el desig d'expressar, el mètode de treball, el pas del llibre per l'editorial, alguns mites al voltant de l'escriptura i de la figura de l'escriptor... Una de les idees principals que els volia transmetre és que una paraula, una frase, una poema, malgrat que puga semblar insignificant la primera vegada que el sentim o que el llegim, queda dins nostre, i sovint reapareix i recobra significat quan menys ens ho esperem.

Jovenets i jovenetes, ha estat un plaer. Fins altra.

Un poquet de mi...




Vaig nàixer a la ciutat de València (L'horta) a la primavera de l'any 1971, així que podríem dir que sota el signe de peixos (si és que això significa alguna cosa) i segons la tradició xinesa, l'any del porc (i espere que això no signifique cap cosa...). Tot plegat és simpàtic, si més no, el porquet...

1971 va ser declarat per l'ONU l'Any Internacional de la lluita contra el racisme i la discriminació racial, al '71 també van ser creades dues organitzacions especialment importants, Greenpeace i Metges sense fronteres. Així mateix, a Suïssa les dones obtenen per primera vegada el dret a vot (caram això em fa molt vell!) però, atenció!, hem de tenir present que a l'Estat espanyol tampoc ningú (ni homes ni dones) ho podia fer. Fou en aquest any quan Vicent Andrés Estellés publica el seu Llibre de Meravelles i sona per primera vegada l'Imagine de John Lennon. També el cel·lista Pau Casals enlluerna a l'ONU... Uf quin any! Chapeau (orgull històric).

Possiblement l'ambient familiar i uns (i unes, moltes!) mestres impagables va encomanar-me cert desfici creatiu que amb el pas per la Universitat de València anà conformant-se literari. Allí vaig estudiar Geografia i Història cursant l'especialitat d'Història Medieval i després... Mestre de Valencià i després... la vocació d'infant (què vull ser de major? jo com la Teresa i el Vicent...) va portar-me a fer (i ho faig) classe a Secundària i Batxillerat. Classes de Geografia i d'Història.

Algunes de les coses que més m'agraden de fer són viatjar (i ho faig amb la dona, amb amigues i amics, amb la família, amb els alumnes...), també cuinar, llegir, passejar vora mar (i un bany!), la muntanya a la primavera, la llum mediterrània, prendre dos croissants i anar al teatre (allò dels dos croissants és perquè no em facen soroll els budells al mig de l'obra i la gent no em mire amb llàstima, o incomprensió) i... Ah! m'agrada el cinema (que acabe bé, si pot ser amb bes final millor), els donuts també són debilitat però encara més ho són les trufes (de pastisseria eh? no de supermercat, cada cosa al seu lloc) i finalment, una darrera passió que us destacaré és la música, tanta! jazz, Vollenweider, Antònia Font, Pep Botifarra... tants!

Tal vegada, un poc de tot això són les meues novel·les, un poc de mi. Salut!