Sembla fàcil però no ho és. La profunditat, l'aventura primitiva i desconeguda fora del nostre control, avesats com estem a les certeses de la nostra societat, als
ciberclics de les
plays... Els Pirineus són just el contrari dels enginys experimentats, plàstics, "replicants", dels parcs temàtics i les sessions 3D (també interessants des d'altra vessant, si més no res a dir, o sí)... Fixeu-vos en la portada: vinga, una, dues i... vés! Doncs això; la segona edició m'omple de goig en saber que moltes lectores i lectors s'hi han capbussat en aquesta història, còmplices (sens dubte) del poder de la natura i del Dalmau i la Constança, d'aquell amor trencat per la guerra del '36. Sols us diria que, ara, al gener, voltats del fred polar que ens envaeix, recordar la profunditat d'aquells barrancs ombrívols i aquelles aigües de desgel... Atxim! L'aventura és vostra.
