Sentir-se com a casa amb la participació d'amics, coneguts i saludats, que solia dir J. Pla, i un molt de desconeguts, va ser un plaer. El conte volia (i els implicats i implicades ho necessitàvem)un ambient càlid, desenfadat, innocent, reivindicatiu i tendre. Gràcies a totes i a tots per ser-hi. Per la vostra complicitat literària i humana.
Des del Botànic, mentre muntàvem la "paradeta" amb la cordial ajuda del personal del jardí, el matí començava a les ones de Ràdio 9, amb una dramatització del conte i una entrevista al programa d'Amàlia Garrigós. Després lectores i lectors, pares i mares, amigues i amics... Comencem! Diàleg Núria, Matilde i qui escriu. L'Enri filmava i el David prenia alguna foto. Apunts parisins de Mati, l'impremta també present i finalment, Isabel Mingo i Roser Martínez ens contaren On són els arbres? I on són? al cor. Presentats en societat inicien el seu camí. Bona sort!
Hola Josep!
ResponEliminaSom un grup de llibreters i llibreteres independents de Catalunya que, entre d'altres coses, fem un blog de literatura infantil i juvenil. Ens ha agradat molt "On són els arbres?" i li hem dedicat una entrada al nostre blog. A més t'hem afegit a la nostra secció "els caus dels escriptors" afegint un link cap al teu blog.
Si et ve de gust visita'ns!
www.lesbestieslectores.blogspot.com
Salut i bones lectures!